Aquesta serra d’Aitana sempre ens deixa meravellats.
Primerament, una grata visita al castell de Confrides, desconegut per a la majoría de nosaltres.
Després, avui ens hem quedat ben satisfets i cansats a l’enfilar-nos pels roquissars i escletxes de tota la vessant que hem anat recorrent, grimpar per les cingleres i fractures que tallen aquesta serralada, travessar i pujar i baixar per les pedreres, i admirar, en el cim, la vasta extensió de muntanyes i mar. Un gran goig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada